LA TORRE DEL CODINA : HISTÒRIA, NATURA I SOSTENIBILITAT

LA TORRE DEL CODINA : HISTÒRIA, NATURA I SOSTENIBILITAT

Localització, història i natura:

La Casa Rural de “La Torre del Codina”, està situada a la part més septentrional de l’antic terme del Tàlladell a 4 km del poble, al municipi de Tàrrega.

Primavera a la Torre del Codina
Primavera a la Torre del Codina

SITUACIÓ DE LA TORRE DEL CODINA

La partida, coneguda com “La Putxa”, es troba vora el camí de Granyena, prop del límit del terme municipal de Tàrrega, i a tocar dels termes municipals de la Granyanella/La Mora i de Granyena de Segarra . La Torre es troba situada a una alçada de 490 metres sobre el nivell del mar. L’edifici data del segle XVIII i esta catalogat com a bé cultural d’interès local.

Estat de la Torre del Codina l'any 2005
Estat de la Torre del Codina l’any 2005

D. J. CODINA 1891

L’edifici ha tingut diverses reformes al llarg dels segles, la darrera fou a les darreries del segle XIX, i així ho podrem llegir a les portes originals del pati que es troben restaurades a l’entrada de la casa: “D. J. CODINA 1891”.

D. J. CODINA 1891
D. J. CODINA 1891

Joaquim Codina Canut, del Talladell fou l’hereu d’una rica família de terratinents, que durant el segle XIX van ocupar importants càrrecs polítics liberals, el seu germà Felip, va ser el cap provincial del partit Progressista durant la monarquia de Isabel II i en els primers del Sexenni Democràtic. També va ser Diputat Provincial i Senador (1871-1872). La filla de Joaquim, na Dolors Codina i Arnau, va ser designada alcaldessa del Talladell l’any 1924 durant la dictadura de Primo de Rivera. Aquest fet la converteix en la primera alcaldessa catalana i de l’estat espanyol.

Dolors Codina Arnau, Alcaldessa del Talladell.
Dolors Codina Arnau, Alcaldessa del Talladell.

Una data a destacar, és la que es troba a la llinda de pedra de l’entrada al pati de la casa: “A 8T 7 de 1753”. L’ordre de la data, la veiem seguint el sistema íber o de èuscar, “mes, dia i any”. Aquesta data del 7 d’octubre de 1753, fóu diumenge i és la data de la festivitat de la Mare de Deu del Roser que disposa de capella a l’església del Talladell.

A Octubre 7 de 1753
A Octubre 7 de 1753

Per entendre la influència del fet religiós a l’antic règim, cal esmentar que també un diumenge, el 7 d’octubre del 1571, va tenir lloc la Batalla de Lepant, a la peninsula grega del peloponès, de les potències mediterrànies contra l’imperi Otomà. En commemoració de la victòria, el Papa Pius V va establir la festivitat del Roser per la intervenció de la Mare de Deu en la victòria. En aquesta batalla tingueren una participació destacada la flota de la Corona d’Aragó, i les naus de la Ordre dels Cavallers de l’Hospital (Ordre Militar de Sant Joan de Malta), que tenia a la Comanda de Granyena uns de les principals comandes i  propietats de la ordre a la Llengua d’Aragó. La mateixa comanda de Granyena li provenia de les propietats de l’Ordre del Temple, de la qual Granyena en fou la primera comanda catalana i una de les més pròsperes de tot l’ordre. Com a exemple esmentar que a l’època medieval, la zona d’horta més rica de Tàrrega era coneguda amb el topònim de la Plana de Granyena, i bona part del terme del Talladell era propietat de l’Ordre del Temple com encara s’observa en l’escut actual del poble, que porta la creu dels templers damunt l’escut de Catalunya.

Escut del Talladell de l'any 1879.
Escut del Talladell de l’any 1879.

A la parròquia del Talladell hem trobat un document de l’any 1737, que esmenta l’indret com a Torre de Reixachs, i l’any següent el 1738 com a Torre del Codina.

Llibre de combregar. Parròquia del Talladell 1708.
Llibre de combregar. Parròquia del Talladell 1738.

El 1805 comença a aparèixer en alguns documents com a “Casa Nova del Codina”. La Torre del Codina es va deixar d’habitar després de les conseqüències de la gran nevada del mes de febrer de l’any 1944.

Espai Natural Protegit

La Torre del Codina es troba dins l’espai natural de la Zepa de Granyena. En el seu entorn hi podem trobar una gran diversitat de fauna i de flora pròpia de les zones estèpiques. Entre les aus protegides per la directiva de la UE hi podem trobar l’Àguila Marcenca, l’Arpella, l’Esparver cendrós, el Sisó, el Torlit, el Duc, l’ Enganyapastors, el Gaig Blau, la Calàndria, la Terrerola vulgar, la Cogullada fosca, el Cotoliu o cogullada petita, el Trobat o titina, la Tallareta cuallarga, i l’Àguila Cuabarrada. El teixó, la llebre i la guineu són mamífers habituals de l’entorn, així com amfibis, insectes i plantes, flors i arbres pocs comuns a la resta del país, com la Servera.

Albellerol.(Merops Apiaster)
Albellerol.(Merops Apiaster)

Centre d’interpretació de la vida rural i agrícola:

La Torre del Codina és una edificació modèlica de l’arquitectura rural de dimensions considerables. Es tracta d’un edifici pensat per a l’explotació agrícola i ramadera, alhora que, complia funcions de residència esporàdica dels seus propietaris i servia d’allotjament de segadors i veremadors a les èpoques de més necessitat de mà d’obra al camp. També hauria tingut funcions d’allotjament o d’hostal.

La casa disposa de celler, quadra, corral, cups de vi i de gra, forn de pa, cisterna i pica per guardar l’oli.

Antic forn, abans de restaurar.
Antic forn, abans de restaurar.

Les proporcions de l’edifici principal son quadrades de 10 metres per 10 metres, i una alçada de 12 metres. Es troba orientat de sud-est a nord-oest, per tal d’aconseguir un òptim aprofitament de la llum solar tot l’any.

El conjunt dels espais i edificacions de la Torre tenen un caràcter defensiu. Tancada per tots costat i fàcil de defensar. La seva situació privilegiada a una altitud de 480 metres sobre el nivell del mar, i visible des de diversos indrets (El Talladell, Campanar de Tàrrega, Torre de Verdú, l’Ametlla de Segarra, Vilagrassa, etc..) li permetien disposar de contacte visual permanent amb els indrets habitats de l’entorn.

L’entrada principal de la Torre dona a un gran pati des d’on a ma dreta s’accedeix a la part superior dels cups on hi havia els brescats per calcigar el raïm amb els peus. Els dos cups, fets de cairons de terrissa tenen una capacitat per emmagatzemar 70.000 litres de most.

Des de pati s’accedeix a l’entrada principal de la casa que té en la seva planta baixa l’antiga quadra actualment habilitada com a sala de jocs de la casa rural.

El projecte de rehabilitació, ha mantingut fidelment la imatge de la casa, i només restaura i consolida les parts més degradades d’aquesta.

Distribució Casa Rural:

La casa, en que hi caben 15 persones, consta de:

  • 4 plantes.
  • 6 habitacions dos triples i quatre de dobles amb bany (dutxa inclosa) cada una.
  • Juntament amb la cuina, hi ha la sala d’estar i menjador de 100 m2.
  • Un pati de 120 m2.
  • Sala de lleure de 34 m2.
  • Garatge cobert amb capacitat per a 4 vehicles.
  • Sala de màquines per instal·lacions i per calefacció.
  • La totalitat de l’energia consumida a la casa es genera mitjançant energies renovables (un molí de vent, calefacció amb caldera de biomassa, plaques fotovoltaiques i energia tèrmica).
  • Un balcó i terrassa amb bones vistes.
  • Un forn de pa de llenya.
  • Dos cellers.
  • Una cisterna de pedra per la recollida de l’aigua de la pluja.
  • Un corral amb quatre arcades de pedra.
  • Dos cups de vi.

A més a més, els serveis de la casa son diversos:

  • Calefacció per terra radiant.
  • Recordem que la sala d’estar, el menjador i la cuina estan en una mateixa sala de 100 m2, i els seus serveis són els següents:
  • Cuina equipada amb nevera, forn, microones, fogons, pica i els estris necessaris per cuinar.
  • Sala d’estar amb sofàs, butaques, llar de foc i televisió amb DVD.
  • Rentaplats i rentadora.
  • Menjador amb taula per catorze persones.
  • Servei wifi d’Internet.
  • Tobogans per infants.

Exemple d’activitat a fer per la zona de la Torre del Codina:

Sortida naturalística a la ZEPA de Granyena o de les Garrigues

Sortir de la masia equipats amb calçat còmode i adequat per caminar, prismàtics, menjar i aigua. El transport serà amb bicicleta o a peu.

La primera parada pot ser a la Pedrera del Talladell. Es tracta d’un dels jaciments geològics més importants de Catalunya. Es podran observar in situ restes fòssils de l’Oligocè, sobretot de tipus vegetal, tot i que també s’hi han trobat restes fòssils animals de mamífers i rèptils.

Des d’aquí ens traslladem a la ribera del riu Ondara, prop del Talladell, on observarem els ocells i la flora de ribera que, segons la diferent època de l’any viuen en aquesta zona. Una de les aus més característiques d’aquest entorn és la polla d’aigua, un ocell aquàtic força feréstec, i que és millor contemplar-lo des d’un observatori camuflat. Pel que fa a els elements botànics són de destacar les moreres de l’Ondara un conjunt d’arbres de més de 8 metres d’alçada

Seguidament pujarem per la obaga de Casablanca i ens aturarem en un bosc d’alzines i de carrasques per contemplar diverses especies d’ocells esteparis, així com la riquesa botànica de la zona. Podrem contemplar la diversitat d’arbres, arbustos i plantes de secà que configuren un biòtop molt vulnerable i del qual en resten pocs espais arreu d’Europa. A destacar el cadequer del pla de les pletes, un dels darrers testimonis d’aquests arbustos que antigament cobrien les zones no cultivables pedregoses i de secà, de la costa i de l’interior de Catalunya.

Tot seguit, ens desplaçarem al Tossal Rodó, situat entre Granyena i Granyanella i si hi ha sort, podrem contemplar l’àguila cuabarrada o perdiguera, així com el vol de l’esparver cendrós unes espècies especialment protegides per la normativa mediambiental europea.

Amb l’ajuda dels prismàtics, podrem observar i conèixer especies d’aus com el torlit, l’abellerol, el xoriguer, la calàndria, el capsigrany, el gaig blau, la puput, la cogullada o especies de mamífers com la llebre i la guineu.

Jaume Ramon i Solé.

Anuncis