Els fòssils del Talladell

El British Museum de Londres, el Naturhistorisches Museum de Basilea, el Geowissenschaftliches Museum de Göttingen, el Musseé d’Histoire Naturelles de Lyon, el Museo de Ciencias Naturales de Madrid, el Museu de Geologia de Barcelona son alguns dels museus , on s’exposen i s’estudien, fòssils procedents del jaciment de les pedreres del Fàbregas i del Bujeda del Talladell.

Fossils
Cap de rèptil similar al cocodril. “Brachiodus cluai” . El Talladell. Museu de Tàrrega.

El nostre Museu Comarcal de Tàrrega, disposa també d’una excel·lent col·lecció paleontològica de fòssils de l’Oligocé, que porta anys i panys, esperant una musealització permanent i digna, en consonància amb el seu valor científic i patrimonial.

Aligator bo
Elomeryx cluae. Oligocè. Museu Comarcal Urgell Tàrrega

Una nova modalitat de turisme cultural, l’anomenat turisme científic, s’està obrint camí arreu i es perfila com el segment turístic amb més potencial de creixement dels propers anys. A les nostres comarques, l’Espai Orígens de Sant Llorenç de Montgai i el Parc Astronòmic del Montsec en son dos exemples reeixits.

MuseuBlau
Nymphacea sp. Oligocè inferior. Museu Blau. Museu geològic del Seminari de Barcelona.

Cal plantejar-se d’una manera definitiva, el futur del nostre valuós patrimoni paleontològic . L’Espai Molí del Talladell podria ser la seu de la futura exposició permanent i centre d’interpretació dels fòssils de l’Oligocé , i que combinada amb la visita “in situ”, als indrets d’aflorament, permetrien fer dels Fòssils de l’Oligocè del Talladell, una atractiva i viable proposta d’activitat pedagògica i de turisme científic.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a Londarí. Març 2014.

Engabiar la bellesa.

Diu la dita popular que “L’estiuet de Sant Martí tots els ocells fa venir”. Amb l’arribada dels primers freds, arriben al nostre país, una munió de petits ocells que sojornaran durant l’hivern entre nosaltres.

Estol de caderneres (Carduelis carduelis).
Estol de caderneres (Carduelis carduelis).

Bàsicament es tracta dels ocells fringíl·lids, tan populars i coneguts pel seu cant i pel seu color, com son les caderneres, els passerells, els lluers, els verderols, els pinsans o els garrafons.

Estol de passerells (Linaria cannabina). Mascle a baix i femelles a dalt.
Estol de passerells (Linaria cannabina). Mascle a baix i femelles a dalt.

Aquests ocells, acostumen a passar l’estiu en latituds més septentrionals i a mitjans de tardor baixen a hivernar a les nostres terres, on disposen del menjar necessari per sobreviure durant l’hivern.

El lluer (Spinus spinus), anomenat lluonet a les illes, i gavatxet, llogueret, joqueret, lluidet, niueret, llauiset, nic, niquet, nyic, nyiquet, tiro, tiroret, franceset, mentiró, mentironet, lliberal) al País Valencià
El lluer (Spinus spinus), anomenat lluonet a les illes, i gavatxet, llogueret, joqueret, lluidet, niueret, llauiset, nic, niquet, nyic, nyiquet, tiro, tiroret, franceset, mentiró, mentironet, lliberal) al País Valencià

L’estat de conservació d’aquests ocells a Europa és segura, però a Catalunya s’observa un fort deteriorament de la població en totes les espècies, que ja es troben oficialment en un estat vulnerable i d’amenaça, tot i estar protegides per la Llei de Protecció dels Animals de la generalitat des de l’any 2008, i la seva tinença, caça i captura està estrictament prohibida.

 

Probablement son diverses les causes d’aquesta davallada de la població dels fringíl·lids. Els canvis en els hàbitats naturals per la disminució dels espais erms i dels matollars. El progressiu i acumulatiu enverinament del camp amb adobs químics, pesticides i herbicides. El conreu extensiu i intensiu de grans àrees agrícoles que no deixen ni un minso espai per als marges i l’arbrat. Tot plegat provoca la eliminació de les herbes silvestres, dels espais de nidificació i la dràstica reducció de les poblacions dels nostres ocells.

 

Una altra causa probable i polèmica, de la minva població dels d’ocells fringíl·lids, ha estat la seva caça massiva amb xarxes i paranys, o la popular caça a la rameta, amb vesc i esbarzella, que és tal i com es feia, fins la seva prohibició a casa nostra.

 

Els ocells més preuats pels ocellaires, eren les caderneres i els passerells. Aquests son ocells d’un bell i melòdic cant, d’un bell plomatge i sobreviuen fàcilment en captivitat. La seva doble bellesa ha portat de fa segles als humans, a engabiar-los per convertir-nos en carcellers de la seva llibertat.

Parant el ram i envescant les esbarzelles. Anys 1930.
Parant el ram i envescant les esbarzelles. Anys 1930.

D’entre tots ells, la cadenera és la més feréstega i neguitosa, però el seu cant és dels més agradables i apreciats . El passerell, és de caràcter més calmós, amb un cant variat i melodiós semblant al del canari. El lluer amb un cant a voltes monòton però de vegades llarg i variat, també era valorat per la seva sociabilitat i sovint convivia a la casa amb la porta de la gàbia oberta. El verderol, més corpulent i gran, també era força apreciat.

 

La caça de la rameta seguia un ritual i uns preàmbuls, que calia respectar pas a pas. Els dies previs a la caça calia preparar les esbarzelles (dues branquetes d’om entrecreuades i lligades en forma d’aspa, mes curtes per dalt que per baix), i fer-ne de noves. Calia anar a proveir de vesc (pega d’origen vegetal) a cal boter, i anar a serrar la branca d’alzina i el tros on plantar i parar l’arbre, així com establir el punt d’observació més adient per l’endemà.

Definició d'esbarzella segons l'Alvover-Moix, o Diccionari català-balear-valencià.
Definició d’esbarzella segons l’Alvover-Moix, o Diccionari català-balear-valencià.

“Era negra nit, quan enfilàvem la costa del raval del Carme camí de l’Ofegat, carregats amb les gàbies dels reclams ben tapades, i nosaltres ben abrigats, amb l’esmorzar i la bota a la bossa, i el vesc i les esbarzelles al sac. Anàvem camí del tros, on el dia abans havíem plantat el ram, per tenir-ho tot a punt a trenc d’alba.

 

Abans que el dia comences a clarejar, era el moment de situar els reclams sota l’arbre, sucar amb els dits gelats i molls el vesc de les esbarzelles, parar-les damunt el ram, i anar cap a l’amagatall a esperar l’esclat del nou dia.

 

Poc a poc, des del silenci més profund de la nit, l’albada començava a despertar la natura ens uns instants sempre únics i màgics. Des de les gàbies, els reclams començaven a xiuxiuar, i ben d’hora un passerell, uns lluers, algun verderol o un estol de caderneres responien, des dels marges més propers, atrets pel cant dels reclams, que esmerçaven totes les seves forces per cridar-los i fer-los venir cap on es trobaven engabiat.

 

Tard o d’hora un estol d’ocells feia cap al ram i quan es posaven damunt les esbarzelles, queien al terra atrapats per la pega del vesc. Era el moment de sortir de l’amagatall i córrer cap al ram per recollir els ocells del terra, desenganxar-los del vesc, netejar-los i comprovar si eren mascles o femelles. Els mascles anaven cap a la gàbia i les femelles s’alliberaven.”

 

Resti el testimoni com un record del passat. Avui, hom pot fruir de la observació de la bellesa i del cant dels ocells sense necessitat de caçar-los ni d’engabiar-los. La seva captura fotogràfica és una activitat que es troba expansió, que no provoca danys en el medi, i permet difondre i valorar el nostre patrimoni natural.

 

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega. Novembre 2015.

La guineu: Patrimoni de la Segarra i de l’Urgell.

Guineu mascle i femella en època de zel a la Torre del Codina.
Guineu mascle i femella en època de zel a la Torre del Codina.

“Som a les acaballes de l’estiu. Per a la guineu nascuda a principis de març d’enguany, en algun cau proper a casa nostra, és el pitjor moment de la seva curta existència.

Un germà cadell, ha mort abatut pels trets dels caçadors en l’inici de la mitja veda de mitjans d’agost. Un altre ha caigut xafat al camí per un quad esbojarrat, igual que d’altres que moren a les carreteres. La mort més terrible però, ha estat la d’una guineu adulta de la família, en un parany amagat entre les branques del terra, que li va tallar la pota. Va morir dessagnada al cap de dues nits, enmig els gemecs de dolor, i plena d’una pena que el seu instint mai no oblidarà.”

Generalitat de Catalunya: Mitja veda temporada 2015-2016: Del 15 d’agost al 15 de setembre. Espècies: Guatlla, Tórtora, Tudó, Colom roquer, Garsa, Estornell vulgar, Gavina riallera, Gavià de potes grogues i Guineu.

Segons les dades de l’IDESCAT, la temporada 2013/2014 es van caçar a Catalunya 5.925 guineus, a les comarques de Lleida 1.787.

slideshare.net/…aumeramonsole/memoria-caa

La guineu, (“Vulpes vulpes”) coneguda també com a guilla, rabosa o renard és un mamífer de la família dels cànids. A les nostres contrades, és un animal d’alimentació omnívora i oportunista que s’alimenta de tot, i bàsicament és frugívora i insectívora . Els estudis dels biòlegs Joan Barril i Isabel Mate en el seu llibre “La Guineu a Catalunya”, fet a base de les anàlisis dels excrements, van determinar que les guineus s’alimenten principalment de fruites i llavors, insectes i invertebrats, i micromamífers. L’aparició d’aus i de conills en la seva dieta, és ocasional, (en molts casos es tracta d’animals malats o ja morts). El consum d’especies cinegètiques, varia en zones amb una alta densitat de població d’aus o conills.

Joan Barril i Isabel Mate "La Guineu a Catalunya"
Joan Barril i Isabel Mate “La Guineu a Catalunya”

Curiosament xoca comprovar com, la imatge tradicional, ens transmet una iconografia de la guineu com un animal carnívor. També és habitual que els contes, les rondalles i la memòria popular i col·lectiva, considerin la guineu con una bestiola golafre, lladregota, desconfiada i facinerosa, sempre a l’aguait dels corrals per robar unes gallines que avui ja no es troben al seu abast.

En canvi, la realitat de la guineu, estudiada científicament pels biòlegs d’arreu del món, ens la dibuixen com un animal fascinant. Res a veure amb la imatge demonitzada que, explotada per determinats interessos, la condemnen a esdevenir víctima d’una indiscriminada caça i captura en ple segle XXI.

Guineu 1-001
Guineu fotografiada a La Torre del Codina.

La guineu disposa d’una increïble capacitat olfactiva que li permet olorar un talp a un metre sota terra, o identificar una altra guineu a llargues distàncies, gràcies a les seves glàndules supracaudals. Utilitza la oïda per mesurar les distàncies, per alertar del perill, o bé per rebre les comunicacions dels seus congèneres. La seva visibilitat nocturna és total, i el tacte del pèl sensible de les potes i del musell els dona la seguretat de saber on son a cada moment.

A més de les seves capacitats físiques i sensitives, s’ha comprovat que la guineu és un animal dotat de memòria i d’intuïció. És hàbil, i s’adapta com ningú al seu entorn, té enginy i astúcia, és llesta i espavilada, capaç d’improvisar complexes estratègies per aconseguir sobreviure.

La guineu sap que ser incauta significa la seva mort. Però dissortadament les guineus tenen un punt feble: El seu sentit del gust no els hi permet detectar el sabor del verí. En molts indrets, durant les darreres dècades se les ha enverinat massivament.

Els humans utilitzem l’arma de la difamació per fer la responsable de tots els mals. Quan una epidèmia causada per l’home delma la caça menor, és culpa de les guineus. Quan un gos agafa la sarna , és culpa de les guineus. Quan desapareixen les aus i les perdius enverinades pels productes agroquímics que aboquem als camps, és culpa de les guineus.

La única culpa de la guineu és ser un animal bell. La seva pell suau, color rossa, crema o carbonera, és l’únic objecte de la seva caça indiscriminada, permesa per un suposat control les densitats de població de les guineu.

Com a cànid, i com a animal adaptable, les guineus tenen una diversa i complexa organització social. El grup familiar, és format per un mascle dominant i territorial, una femella reproductora, i dues o tres femelles subordinades ajudants, així com els cadells. Esporàdicament s’hi troba algun mascle subordinat ajudant que coopera en la criança d’una cadellada, amb l’aportació d’aliment.

El grup familiar domina una àrea territorial, en funció de l’alimentació disponible per a la seva supervivència, i defensarà amb complexes argúcies, qualsevol incursió dels seus congèneres. El grup familiar com a organització social territorial, regula la pròpia reproducció i la densitat de població del territori.

Guineu2
Guineu escuada per l’estada prolongada al cau amb les cries. La Torre del Codina.

L’hàbitat ideal de la guineu, el configura un paisatge barrejat de zones boscoses secanes amb petits turons i petits espais oberts. El canvi d’hàbitats, afecta a la seva distribució territorial, així com la construcció d’infraestructures i els tancaments físics de grans parcel·les rústiques.

La Segarra de turons i marges, que es barreja per valls i comes amb la plana d’Urgell és un dels hàbitats preferits de la nostra guineu. Els humans que sense saber-ho hi convivim, ho ignorem gairebé tot d’ella.

Som un país privilegiat, de gent oberta i ferma, d’un paisatge bell com pocs. Una terra que ens dona productes autèntics i de qualitat. Amb un patrimoni artístic i arquitectònic únic i esplèndid. Som un país on la història se sent a cada paratge i a cada cantonada. I a més tenim i fruïm d’un immens patrimoni natural per conèixer i admirar.

Conèixer i admirar la guineu. Respectar-la i observar-la. Difondre’n els seus valors i la seva singularitat com a espècie adaptada al nostre entorn. Fer de la guineu símbol i referent de les nostres comarques de l’Urgell i la Segarra.

Si volem, tenim una nova feina, immensa i apassionant a les nostres mans. La guineu ens espera, per recuperar amb ella el patrimoni de la pedra seca, fet de marges i cabanes, on hi té el cau.

“Havia aprés a gratar i a caçar. Primer com un joc, excavant els formiguers amb els seus germans, caçant mosques a trompades. Fent bots i les mil volteres estrambòtiques, que l’àgil cos d’un cadell de guineu era capaç de realitzar. S’amagaven silenciosos en l’indret més adequat i saltaven l’un sobre l’altre al mínim descuit. Era el joc més útil de la seva vida: Viure sempre alerta, per trobar menjar, per caçar o per evitar ser caçats.

 

Recordar-ho tot. Cada lloc, cada olor i cada pedra. Fer memòria dels sorolls, de les branques i dels corriols, atents al més petit canvi, atents a tot, atents a intuir el més petit parany. Aprendre a parlar i a comunicar-se, a reconèixer els seus, només amb l’olor de l’aire. Mesurar les distàncies amb la oïda. Saber on ets, amb el tacte de les potes al terra. Olorar i sentir el talp sota terra, gratar fins a trobar-lo. Saber veure i saber mirar, per tal que tot encaixi, tant de dia i com de nit”.

Jaume Ramon Solé.

1.- “La guineu a Catalunya”. Joan Barrull i Isabel Mate. “Col·lecció Natura núm 4”. “Edicions L’AGULLA de cultura popular”. Tarragona. Novembre 2007.

2.- “Dieta de la guineu (Vulpes vulpes) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac”. Tomàs Ballesteros Salla i Artur DEgollada Soler. “V trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac” Monografies 35, Barcelona 2002.

3.- “Dieta anual del zorro, Vulpes vulpes , en dos habitats del Parque Nacional de Doñana”. José María Fedriani. “Estación biologica de Doñana (CSIC). Sevilla 1996.

EL PLA DE LES PLETES

EL PLA DE LES PLETES

Avui us publiquem una petita ruta, que podeu fer a peu des de la Torre del Codina, amb una durada de  dues hores.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=9519620&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S

En el trancurs de la mateixa podrem contempar en pocs quilòmetres, el canvi de paissatge de l’Urgell a la Segarra, i les fondalades de Barrers i Casablanca, així com la vall de Vilagrasseta.

El barranc de Barrers mirant cap el Pla de Casablanca.
El barranc de Barrers mirant cap el Pla de Casablanca.

Podrem contemplar un conjunt de pletes, que son un clar exemple de l’arquitectura rural i popular d’aquestes contrades. La pleta del Pla, del Cervera i del Diego. Ja al camí de Granyena, veurem les pletes del Carbonell, del Llobera i del Castell.

Pleta del Cervera
Pleta del Cervera
Pleta del Pla
Pleta del Pla
Pleta del Diego
Pleta del Diego

També passarem pel costat d’un peculiar bosc de càdecs: el cadequer. Com a curiositat esmentar que, el nom del poble de Cadaqués a la Costa Brava, ve d’aquest arbust que creix en zones pedregoses i àrides , de determinats indrets del nostre país. A Maó, els anglesos, van utilitzar el fruit del càdec per el.laborar la seva ginebra, ja que és tracta d’un fruit similar al ginebró.

Càdecs
Càdec

DSC_1540

Amb una mica de sort, podrem contemplar l’aguila cuabarrada, que te en aquest entorn la seva principal àrea de nidificació i de dispersió.

Aguila cuabarrada

De tornada i prop de la Torre del Codina, podrem observar dues cabanes de pedra seca vora el cami.

Cal anar en compte de no entrar a les propietats, ni als edificis de les pletes i de les cabanes, ja que a banda de tractar-se de propietats privades, en molts casos, les estructures i les pareds es troben força malmeses, i provocariem situacions de perill innecessàries.

El millor és contemplar-les des de les diferents prespectives que ens regala el paisatge.

Jaume Ramon Solé.

LA TORRE DEL CODINA : HISTÒRIA, NATURA I SOSTENIBILITAT

LA TORRE DEL CODINA : HISTÒRIA, NATURA I SOSTENIBILITAT

Localització, història i natura:

La Casa Rural de “La Torre del Codina”, està situada a la part més septentrional de l’antic terme del Tàlladell a 4 km del poble, al municipi de Tàrrega.

Primavera a la Torre del Codina
Primavera a la Torre del Codina

SITUACIÓ DE LA TORRE DEL CODINA

La partida, coneguda com “La Putxa”, es troba vora el camí de Granyena, prop del límit del terme municipal de Tàrrega, i a tocar dels termes municipals de la Granyanella/La Mora i de Granyena de Segarra . La Torre es troba situada a una alçada de 490 metres sobre el nivell del mar. L’edifici data del segle XVIII i esta catalogat com a bé cultural d’interès local.

Estat de la Torre del Codina l'any 2005
Estat de la Torre del Codina l’any 2005

D. J. CODINA 1891

L’edifici ha tingut diverses reformes al llarg dels segles, la darrera fou a les darreries del segle XIX, i així ho podrem llegir a les portes originals del pati que es troben restaurades a l’entrada de la casa: “D. J. CODINA 1891”.

D. J. CODINA 1891
D. J. CODINA 1891

Joaquim Codina Canut, del Talladell fou l’hereu d’una rica família de terratinents, que durant el segle XIX van ocupar importants càrrecs polítics liberals, el seu germà Felip, va ser el cap provincial del partit Progressista durant la monarquia de Isabel II i en els primers del Sexenni Democràtic. També va ser Diputat Provincial i Senador (1871-1872). La filla de Joaquim, na Dolors Codina i Arnau, va ser designada alcaldessa del Talladell l’any 1924 durant la dictadura de Primo de Rivera. Aquest fet la converteix en la primera alcaldessa catalana i de l’estat espanyol.

Dolors Codina Arnau, Alcaldessa del Talladell.
Dolors Codina Arnau, Alcaldessa del Talladell.

Una data a destacar, és la que es troba a la llinda de pedra de l’entrada al pati de la casa: “A 8T 7 de 1753”. L’ordre de la data, la veiem seguint el sistema íber o de èuscar, “mes, dia i any”. Aquesta data del 7 d’octubre de 1753, fóu diumenge i és la data de la festivitat de la Mare de Deu del Roser que disposa de capella a l’església del Talladell.

A Octubre 7 de 1753
A Octubre 7 de 1753

Per entendre la influència del fet religiós a l’antic règim, cal esmentar que també un diumenge, el 7 d’octubre del 1571, va tenir lloc la Batalla de Lepant, a la peninsula grega del peloponès, de les potències mediterrànies contra l’imperi Otomà. En commemoració de la victòria, el Papa Pius V va establir la festivitat del Roser per la intervenció de la Mare de Deu en la victòria. En aquesta batalla tingueren una participació destacada la flota de la Corona d’Aragó, i les naus de la Ordre dels Cavallers de l’Hospital (Ordre Militar de Sant Joan de Malta), que tenia a la Comanda de Granyena uns de les principals comandes i  propietats de la ordre a la Llengua d’Aragó. La mateixa comanda de Granyena li provenia de les propietats de l’Ordre del Temple, de la qual Granyena en fou la primera comanda catalana i una de les més pròsperes de tot l’ordre. Com a exemple esmentar que a l’època medieval, la zona d’horta més rica de Tàrrega era coneguda amb el topònim de la Plana de Granyena, i bona part del terme del Talladell era propietat de l’Ordre del Temple com encara s’observa en l’escut actual del poble, que porta la creu dels templers damunt l’escut de Catalunya.

Escut del Talladell de l'any 1879.
Escut del Talladell de l’any 1879.

A la parròquia del Talladell hem trobat un document de l’any 1737, que esmenta l’indret com a Torre de Reixachs, i l’any següent el 1738 com a Torre del Codina.

Llibre de combregar. Parròquia del Talladell 1708.
Llibre de combregar. Parròquia del Talladell 1738.

El 1805 comença a aparèixer en alguns documents com a “Casa Nova del Codina”. La Torre del Codina es va deixar d’habitar després de les conseqüències de la gran nevada del mes de febrer de l’any 1944.

Espai Natural Protegit

La Torre del Codina es troba dins l’espai natural de la Zepa de Granyena. En el seu entorn hi podem trobar una gran diversitat de fauna i de flora pròpia de les zones estèpiques. Entre les aus protegides per la directiva de la UE hi podem trobar l’Àguila Marcenca, l’Arpella, l’Esparver cendrós, el Sisó, el Torlit, el Duc, l’ Enganyapastors, el Gaig Blau, la Calàndria, la Terrerola vulgar, la Cogullada fosca, el Cotoliu o cogullada petita, el Trobat o titina, la Tallareta cuallarga, i l’Àguila Cuabarrada. El teixó, la llebre i la guineu són mamífers habituals de l’entorn, així com amfibis, insectes i plantes, flors i arbres pocs comuns a la resta del país, com la Servera.

Albellerol.(Merops Apiaster)
Albellerol.(Merops Apiaster)

Centre d’interpretació de la vida rural i agrícola:

La Torre del Codina és una edificació modèlica de l’arquitectura rural de dimensions considerables. Es tracta d’un edifici pensat per a l’explotació agrícola i ramadera, alhora que, complia funcions de residència esporàdica dels seus propietaris i servia d’allotjament de segadors i veremadors a les èpoques de més necessitat de mà d’obra al camp. També hauria tingut funcions d’allotjament o d’hostal.

La casa disposa de celler, quadra, corral, cups de vi i de gra, forn de pa, cisterna i pica per guardar l’oli.

Antic forn, abans de restaurar.
Antic forn, abans de restaurar.

Les proporcions de l’edifici principal son quadrades de 10 metres per 10 metres, i una alçada de 12 metres. Es troba orientat de sud-est a nord-oest, per tal d’aconseguir un òptim aprofitament de la llum solar tot l’any.

El conjunt dels espais i edificacions de la Torre tenen un caràcter defensiu. Tancada per tots costat i fàcil de defensar. La seva situació privilegiada a una altitud de 480 metres sobre el nivell del mar, i visible des de diversos indrets (El Talladell, Campanar de Tàrrega, Torre de Verdú, l’Ametlla de Segarra, Vilagrassa, etc..) li permetien disposar de contacte visual permanent amb els indrets habitats de l’entorn.

L’entrada principal de la Torre dona a un gran pati des d’on a ma dreta s’accedeix a la part superior dels cups on hi havia els brescats per calcigar el raïm amb els peus. Els dos cups, fets de cairons de terrissa tenen una capacitat per emmagatzemar 70.000 litres de most.

Des de pati s’accedeix a l’entrada principal de la casa que té en la seva planta baixa l’antiga quadra actualment habilitada com a sala de jocs de la casa rural.

El projecte de rehabilitació, ha mantingut fidelment la imatge de la casa, i només restaura i consolida les parts més degradades d’aquesta.

Distribució Casa Rural:

La casa, en que hi caben 15 persones, consta de:

  • 4 plantes.
  • 6 habitacions dos triples i quatre de dobles amb bany (dutxa inclosa) cada una.
  • Juntament amb la cuina, hi ha la sala d’estar i menjador de 100 m2.
  • Un pati de 120 m2.
  • Sala de lleure de 34 m2.
  • Garatge cobert amb capacitat per a 4 vehicles.
  • Sala de màquines per instal·lacions i per calefacció.
  • La totalitat de l’energia consumida a la casa es genera mitjançant energies renovables (un molí de vent, calefacció amb caldera de biomassa, plaques fotovoltaiques i energia tèrmica).
  • Un balcó i terrassa amb bones vistes.
  • Un forn de pa de llenya.
  • Dos cellers.
  • Una cisterna de pedra per la recollida de l’aigua de la pluja.
  • Un corral amb quatre arcades de pedra.
  • Dos cups de vi.

A més a més, els serveis de la casa son diversos:

  • Calefacció per terra radiant.
  • Recordem que la sala d’estar, el menjador i la cuina estan en una mateixa sala de 100 m2, i els seus serveis són els següents:
  • Cuina equipada amb nevera, forn, microones, fogons, pica i els estris necessaris per cuinar.
  • Sala d’estar amb sofàs, butaques, llar de foc i televisió amb DVD.
  • Rentaplats i rentadora.
  • Menjador amb taula per catorze persones.
  • Servei wifi d’Internet.
  • Tobogans per infants.

Exemple d’activitat a fer per la zona de la Torre del Codina:

Sortida naturalística a la ZEPA de Granyena o de les Garrigues

Sortir de la masia equipats amb calçat còmode i adequat per caminar, prismàtics, menjar i aigua. El transport serà amb bicicleta o a peu.

La primera parada pot ser a la Pedrera del Talladell. Es tracta d’un dels jaciments geològics més importants de Catalunya. Es podran observar in situ restes fòssils de l’Oligocè, sobretot de tipus vegetal, tot i que també s’hi han trobat restes fòssils animals de mamífers i rèptils.

Des d’aquí ens traslladem a la ribera del riu Ondara, prop del Talladell, on observarem els ocells i la flora de ribera que, segons la diferent època de l’any viuen en aquesta zona. Una de les aus més característiques d’aquest entorn és la polla d’aigua, un ocell aquàtic força feréstec, i que és millor contemplar-lo des d’un observatori camuflat. Pel que fa a els elements botànics són de destacar les moreres de l’Ondara un conjunt d’arbres de més de 8 metres d’alçada

Seguidament pujarem per la obaga de Casablanca i ens aturarem en un bosc d’alzines i de carrasques per contemplar diverses especies d’ocells esteparis, així com la riquesa botànica de la zona. Podrem contemplar la diversitat d’arbres, arbustos i plantes de secà que configuren un biòtop molt vulnerable i del qual en resten pocs espais arreu d’Europa. A destacar el cadequer del pla de les pletes, un dels darrers testimonis d’aquests arbustos que antigament cobrien les zones no cultivables pedregoses i de secà, de la costa i de l’interior de Catalunya.

Tot seguit, ens desplaçarem al Tossal Rodó, situat entre Granyena i Granyanella i si hi ha sort, podrem contemplar l’àguila cuabarrada o perdiguera, així com el vol de l’esparver cendrós unes espècies especialment protegides per la normativa mediambiental europea.

Amb l’ajuda dels prismàtics, podrem observar i conèixer especies d’aus com el torlit, l’abellerol, el xoriguer, la calàndria, el capsigrany, el gaig blau, la puput, la cogullada o especies de mamífers com la llebre i la guineu.

Jaume Ramon i Solé.